quan la lletra d'una cançó et crida l'atenció i fa que no puguis parar d'escoltar-la Aquelles situacions qüotidiantes en les que tots ens trobem reflexats i on trobem trossets de la nostra vida envoltats de notes i records que atrapen la nostra ment. Una d'aquestes ocasions se'm va presentar no fa gaire sentint Manu Guix en un programa de televisió. Segurament a molts us pot semblar una tonteria. que totes les cançons parlen del mateix, que som unes romantiques empedernides, que tenim massa pardals al cap i que no ens podem creure el que ens diuen... així ens va suposo. Tot i així, vaig seguir investigant i buscant lletres d'aquest cantant i autor de la majoria de les seves lletres (no se si totes o com va,...) vaig trobar que ni totes les cançons parlaven d'amors ideals, ni de desgràcies humanes ni de qualsevol tema tipic i tòpic que sentim a diari. M'agraden perque son realistes, mostren els diferents estats d'ànim sense caretes sense suavitzar ni agravar les situacions i dient a les coses pel seu nom. És per això que recomano no només l'audició de musica tan diferent i variada com es pugui, sino a més la lectura i l'atenció a les paraules que acompanyen aquestes melodies i que sovint queden en un segon pla en favor de ritmes "pegadizos" i rimes nyonyes.

REFLEXES D'IGNORANCIA - MANU GUIX

Viu ... que no m’importa ... Riu... ningú t’escolta Ara... que faras? Si ningú no et vol per res, hoo... Si ningú t’obre la porta... Però has de seguir lluitant, no em diguis que no... Hi ha massa coses importants, en joc Tots dos sabem que no es gens bó patir Però és bó haver patit Tot allò que no acabi amb tu, et farà més fort I cada cop que et miro em veig a mi mateix Com si et tornesis un mirall Del que no em puc amagar Com si l’amor que per tu sento fos una arma, que no se utilitzar Només demano que m’escoltis i que em diguis si m’estic equivocant O és que ja sóc massa gran Però és que veig coses que no veus i sobretot, No vull que et facin mal, hoo... No vull que et facin mal Ara... que ja ho saps tot de mi I demà... hoo Demà potser no sóc aquí Però has de tirar endevant Amb els teus propis mitjans hoo És aleshores quan sabré... Si t’he pogut ajudar... Només el dia que desprès d’un error...et puguis aixecar hoo Serà el dia en que sabràs, el molt que t’he estimat I cada cop que et miro em veig a mi mateix Com si et tornessis un mirall Del que no em puc amagar Com si l’amor que per tu sento fos una arma, que no se utilitzar Nooo, nomès demano que m’escoltis i que em diguis si m’estic equivocant O és que ja sóc massa gran Però és que veig coses que no veus i sobretot, NO VULL QUE ET FACIN... MAL

podeu trobar més exemples a la seva pagina oficial www.manuguix.com (us recomano la cançó talent natural)

Degut a aconteixements d'ultima hora i a situacions que una i altra vegada es repeteixen al meu voltant aquesta cançó, per cursi que pugui ser fer això, la dedico a les persones que donen una oportunitat a les persones i s'obren sense barreres ni obstacles, a aquells que no només busquen viure bé i en la comoditat del dia a dia sinó als que encara creuen en utopies i busquen una felicitat més profunda. Per aquells que per més cops que caiguin sempre es tornen a aixecar i per als que després de caure s'enfronten amb por a allò que els va ferir un cop. Pels somiadors i per tots aquells que creuen en ells mateixos.

PD. siento que éste articulo esté escrito en castellano, pues aunque soy consciente de que mi pagina no suscita muchas lecturas, si alguien pasa por aquí y no logra entender mi lengua materna ruego me perdone pero en esta ocasión me ha sido más facil expresarme en dicho idioma, que es el que más mio siento.